PRESENTACIÓ

Aquest Blog forma part de les pràctiques de l’assignatura 20256 - Art Clàssic: Grècia i Roma , d’estudis de  Grau d’ Història de l’Art  de la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de les Illes Balears, tutoritzat per la nostra professora la doctora Isabel Escandell. La intenció és crear un treball acadèmic en totes les pautes que això implica i per tal de mostrar-lo en una plataforma virtual en format Blog.

            El tema escollit pel nostre grup de treball és l’arquitectura civil i concretament els palaus de la Creta Minoica.  Ens aventurarem a fer un recorregut per la civilització Minoica a través de la seva arquitectura palatina  intentant  esbrinar  la seva funció, en relació a una societat que va existir en el II mil·lenni  a. c. A la vegada farem referència a un dels seus primers descobridors, l’arqueòleg Sir Arthur John Evans, (1851 – 1941) aprofundint en les intervencions del Palau de Cnossos un dels grans referents d’aquesta societat, però sense deixar de banda els palaus de les ciutats de Malia, Festos o Zakro.

            Per tant vos volem agrair la vostra atenció per endavant i esperem que gaudiu d’aquest  Blog, tant com nosaltres de haver-lo creat.

             

web uib

1. INTRODUCCIÓ

     La illa de Creta durant tota la seva història ha passat per multitud d’esdeveniments que són el resultat del que és avui en dia. Se l’ha titllada de salvatge i indomable, degut a la seva configuració geogràfica.



AQUÍ PER VEURE SITUACIÓ

     Creta ha estat escenari de guerres civils, en la Grècia Clàssic, niu de pirates en època Romana, fortalesa en contra dels Turcs pels Venecians i grans retractors del Nazisme en època Contemporània.

     Com tot gran emplaçament geogràfic ha tengut una època de major esplendor i en el cas de Creta l’hem de situar a l’Edat del Bronze, que segons els diferents investigadors trobam dues maneres de configurar la seva cronologia. Per una banda tenim els que la situen segons l'esquema següent, relacionat en la construcció dels palaus.

     En canvi uns altres investigadors utilitzen la cronologia que va estabir Sir Arthur Evans, que és la següent.

Per a més informació





2. ARTHUR EVANS I LA CRETA MINOICA 1.900 - 1.932



AQUÍ PER VEURE PRESENTACIÓ



   Es difícil resumir en unes quantes línees la gran dedicació de Sir Arthur Evans, a l’excavació i reconstrucció del Palau de Cnossos.

   Tots els homenatges que se li puguin retre són pocs, ja que se va convertir en una Odisea particular. Hi va dedicar Trenta dos anys de la seva existència a intentar desvetllar un dels grans misteris de la humanitat. 

   Fins a les hores la civilització Minoica era una peça del trencaclosques que no encaixava enlloc, era l'esgraó perdut del Egeu. A imitació de  Schliemann (gran descobridor de la cultura Micènica, s. XIX), Evans compra el turó on estava ubicat el Palau de Cnossos i comença a fer-hi feina. 

  A Evans li devem gran part de les aportacions del segle XX, ja que molts d’investigadors fonamenten les seves teories sobre les descobertes, realitzades pel nostre autor.





Per a més informació

3.2. Diferents estadis de construcció

Zona Prepalacial del Palau de Cnossos

Font: Odissey Aventures in Arqueology

En aquest apartat hem utilitzat els conceptes de Prepalacial, Protopalacial, i Neopalcial per tal d’establir les  etapes evolutives que han sofert els distints palaus. No es que creim que aquesta manera d’estructurar el temps sigui millor que la que va establir Evans, però ens resulta més directe en el moment d’explicar els aspectes constructius que fan referència als Palaus, i com que l’estudi va lligat a l’arquitectura pensam que aquesta nomenclatura és la més idònia pels nostres objectius.

Per a més informació

4. EL PALAU DE CNOSSOS

Reproducció del Palau de Cnossos

Font: Odissey Aventures in Arqueology

El Palau de Cnossos és el més gran i rellevant dels que se troben a l’illa. Existeix  la hipòtesis de que exercia l’hegemonia a sobre de la resta,  malgrat les societats regides pels diferents palaus fossen independents.

Allunyat de qualsevol especulació, el que parla per si sol són les seves espectaculars dimensions, i configuració arquitectònica. Cnossos en quan a la seva magnitud no se pot comparar a altra element arquitectònic que s’ha excavat a l’illa, malgrat el Palau de Malia sigui els successiu en dimensions.

El  Protocol lligat a la seva estructura denota una gran espectacularitat i un referent per civilitzacions properes o inclús la repercussió en la literatura  d’èpoques posteriors que ens ha arribat fins a dia d’avui.

El mite de Minos ha inspirat gran producció artística al llarg de totes les èpoques per la qual cosa creim que va esser una fascinació per Evans el poder anar esbrinant dia a dia la seva realitat més propera.  

Per a més informació

6. CONCLUSIONS

Com a conclusió podríem dir que el Palau de Cnossos, com exemple de l’Arquitectura Civil de l’illa de Creta en època Minoica,(3.000 ane. – 1.100 ane.) és el resultat d’una maduració constructiva, que va lligada a la morfologia del terreny i a un creixement orgànic. En aquesta època se configuren una sèrie de construccions,  que se van desenvolupant per les necessitats del moment, dirigides per una societat pacífica i comerciant.

 Aquestes característiques socials  també són un reflex en la tipologia constructiva on no trobam recintes emmurallats, com també és desenvolupa una tipologia d’Art, més naturalista on la quotidianitat i sobre tot la figura del Brau com animal sagrat hi és present al igual que la fauna marina del Egeu. Característica poc comú a la majoria d’expressions plàstiques del època en civilitzacions coetànies.

En quan a la reconstrucció del Palau de Cnossos, per Sir Arthur Evans, cal recordar que és una reconstrucció amb estil, característica del època,  la qual cosa a dia d’avui seria impensable aquest tipus de reconstruccions on com a molt estaria  permès l’Anastilosi.

En definitiva el Palau del Rei Minos que tanta literatura ha generat al seu voltant, és un magnífic exemple de construcció que va influir a civilitzacions properes de la seva l’època i que encara és un enigma en les seves fonts escrites, que ens podrien desvetllar els secrets més profunds d’aquesta meravellosa civilització.