PRESENTACIÓ

Aquest Blog forma part de les pràctiques de l’assignatura 20256 - Art Clàssic: Grècia i Roma , d’estudis de  Grau d’ Història de l’Art  de la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de les Illes Balears, tutoritzat per la nostra professora la doctora Isabel Escandell. La intenció és crear un treball acadèmic en totes les pautes que això implica i per tal de mostrar-lo en una plataforma virtual en format Blog.

            El tema escollit pel nostre grup de treball és l’arquitectura civil i concretament els palaus de la Creta Minoica.  Ens aventurarem a fer un recorregut per la civilització Minoica a través de la seva arquitectura palatina  intentant  esbrinar  la seva funció, en relació a una societat que va existir en el II mil·lenni  a. c. A la vegada farem referència a un dels seus primers descobridors, l’arqueòleg Sir Arthur John Evans, (1851 – 1941) aprofundint en les intervencions del Palau de Cnossos un dels grans referents d’aquesta societat, però sense deixar de banda els palaus de les ciutats de Malia, Festos o Zakro.

            Per tant vos volem agrair la vostra atenció per endavant i esperem que gaudiu d’aquest  Blog, tant com nosaltres de haver-lo creat.

             

web uib

1. INTRODUCCIÓ

     La illa de Creta durant tota la seva història ha passat per multitud d’esdeveniments que són el resultat del que és avui en dia. Se l’ha titllada de salvatge i indomable, degut a la seva configuració geogràfica.



AQUÍ PER VEURE SITUACIÓ

     Creta ha estat escenari de guerres civils, en la Grècia Clàssic, niu de pirates en època Romana, fortalesa en contra dels Turcs pels Venecians i grans retractors del Nazisme en època Contemporània.

     Com tot gran emplaçament geogràfic ha tengut una època de major esplendor i en el cas de Creta l’hem de situar a l’Edat del Bronze, que segons els diferents investigadors trobam dues maneres de configurar la seva cronologia. Per una banda tenim els que la situen segons l'esquema següent, relacionat en la construcció dels palaus.

     En canvi uns altres investigadors utilitzen la cronologia que va estabir Sir Arthur Evans, que és la següent.

Per a més informació





2. ARTHUR EVANS I LA CRETA MINOICA 1.900 - 1.932



AQUÍ PER VEURE PRESENTACIÓ



   Es difícil resumir en unes quantes línees la gran dedicació de Sir Arthur Evans, a l’excavació i reconstrucció del Palau de Cnossos.

   Tots els homenatges que se li puguin retre són pocs, ja que se va convertir en una Odisea particular. Hi va dedicar Trenta dos anys de la seva existència a intentar desvetllar un dels grans misteris de la humanitat. 

   Fins a les hores la civilització Minoica era una peça del trencaclosques que no encaixava enlloc, era l'esgraó perdut del Egeu. A imitació de  Schliemann (gran descobridor de la cultura Micènica, s. XIX), Evans compra el turó on estava ubicat el Palau de Cnossos i comença a fer-hi feina. 

  A Evans li devem gran part de les aportacions del segle XX, ja que molts d’investigadors fonamenten les seves teories sobre les descobertes, realitzades pel nostre autor.





Per a més informació

3. ELS PALAUS DE LA CRETA MINOICA

Acrobat Heraclion Museum
Font: web University of Oklahoma

És important conèixer una mica  la societat que desenvolupa un determinat estil Arquitectònic. Tot en l’existència de la humanitat està íntimament relacionat, malgrat no coneguem en profunditat els motius d’aquesta connexió.

Sobre tot en Arquitectura, tot està lligat a una manera de fer i de viure d’una determinada ètnia, per tant si coneixem el “Modus Vivendi”, ens serà més fàcil de comprendre les estructures Arquitectòniques creades per la societat que les va fer veure la llum.

interpretació de jocs acrobàtics a partir de
pintures trobades al palau de Cnossos
Font: web University of Oklahoma

Per a més informació





3.1 Estructura general

Entrada al Pati Central del Palau de Cnossos

Font: web University of Oklahoma

En aquest apartat tractarem els trets comuns estructurals que podem distingir a l’arquitectura Cretenca del II mil·lenni a.c. Les aportacions constructives pròpies d’aquesta societat, que durant un gran període de temps va esser un referent dins l’ Egeu.

Vista del Palau de Zakro

Font: web University of Oklahoma

Per més informació





3.1.1. Organització

Jaciment arqueològic de Hagia Triada

Font: web University of Oklahoma

El fet de que tota societat se sotmet al cicle vital de Naixement, Desenvolupament i Mort,  i que la desaparició va lligada al ressorgiment implica una sèrie de trets comuns que uneixen a la humanitat en la majoria dels referents culturals que podem estipular a la societat Occidental. Els grups socials mínimament desenvolupats requereixen de protocols, per estructurar i organitzar la convivència del clan que amb el temps esdevenen grans organismes amb una certa complexitat.

Aquest desenvolupament es veu reflectit en les arts, que en certa manera és una manera de deixar constància de la seva pervivència en el temps.

Per a més informació









3.1.2. Funcionalitat

Saló del Tron Palau de Cnossos

Font: Odissey Aventures in Arqueology

Podem observar que la organització arquitectònica comuna a la civilització Micènica obeeix a una clara estructuració funcional. Cada espai s’organitza segons la seva funció, malgrat aquest s’hagi anat desenvolupant al llarg de les seves fases constructives.





Per a més informació

3.1.3. Elements constructius

Palau de Cnossos

Font: Odissey Aventures in Arqueology

Les tècniques constructives són importants per tal de poder aixecar uns certs volums, és necessari conèixer els materials de que se disposen per tal de crear les estructures prou sòlides que sedimenten una edificació. El llenguatge arquitectònic se va forjant a mesura que les necessitats o les inclemències naturals o bé per la morfologia del terreny.

Per adaptar els volums o reestrestructurar-los en cas de successives destruccions, com és el cas de la civilització Hel·làdica, requereix de uns certs coneixements pràctics, i suposadament teòrics malgrat no s’hagi trobat documentació al respecte.  

Per a més informació

3.2. Diferents estadis de construcció

Zona Prepalacial del Palau de Cnossos

Font: Odissey Aventures in Arqueology

En aquest apartat hem utilitzat els conceptes de Prepalacial, Protopalacial, i Neopalcial per tal d’establir les  etapes evolutives que han sofert els distints palaus. No es que creim que aquesta manera d’estructurar el temps sigui millor que la que va establir Evans, però ens resulta més directe en el moment d’explicar els aspectes constructius que fan referència als Palaus, i com que l’estudi va lligat a l’arquitectura pensam que aquesta nomenclatura és la més idònia pels nostres objectius.

Per a més informació

4. EL PALAU DE CNOSSOS

Reproducció del Palau de Cnossos

Font: Odissey Aventures in Arqueology

El Palau de Cnossos és el més gran i rellevant dels que se troben a l’illa. Existeix  la hipòtesis de que exercia l’hegemonia a sobre de la resta,  malgrat les societats regides pels diferents palaus fossen independents.

Allunyat de qualsevol especulació, el que parla per si sol són les seves espectaculars dimensions, i configuració arquitectònica. Cnossos en quan a la seva magnitud no se pot comparar a altra element arquitectònic que s’ha excavat a l’illa, malgrat el Palau de Malia sigui els successiu en dimensions.

El  Protocol lligat a la seva estructura denota una gran espectacularitat i un referent per civilitzacions properes o inclús la repercussió en la literatura  d’èpoques posteriors que ens ha arribat fins a dia d’avui.

El mite de Minos ha inspirat gran producció artística al llarg de totes les èpoques per la qual cosa creim que va esser una fascinació per Evans el poder anar esbrinant dia a dia la seva realitat més propera.  

Per a més informació

4.1. Secció Nord

AQUI  PER  VISUALITZAR  RECORREGUT

 En aquest recorregut podem veure l ' Entrada Nord, on  s'accedia per una gran escalinata  que s'anomena "Zona Teatral", posteriorment ens introduim dins el Palau per els "Propileos i el Pòrtic del Nord", on podem veure el Jaciment del Època Protopalacial. Seguidament accedim al "Gran Pati Central" i per acabar el recorregut observam la zona reservada als "Magatzems" de la planta Baixa.

4.2. Secció Sud

AQUÍ  PER  VIUSALITZAR  RECORREGUT



        En aquest apartat podeu fer un recorregut visual partint dels "Propileos del Sud", arribant al "Gran Pati Central" i a continuació entrar per la " Gran Escala" que condueix a la "Planta Noble", fent una visita als espais més representatius: el "Hall de les Dobles Destrals" i al "Megaron de la Reina".

4.3. Secció Occidental

AQUÍ  PER  VISUALITZAR  PRESENTACIÓ

   En aquest apartat hem fet un recorregut per la part occicental del Palau. La podem considerar la més solemne de totes, ja que va lligada al cerimonial i protocol. Quan entram per la sala porticada que dona accés al "corredor de les processions" podem veure un gran fris que decora les parets del passadis.
   Una altra gran construcció que cal esmentar és el "propileus Sud" que dona accés a una gran escala que ens condueix a les cel.les de la primera planta.
   El "Saló de Tron", és un espai reservat al culte, la peculiaritat d'aquest espai és el banc que corr al voltant de l'habitació, i al centre un tron, flanquejat per dues figures mitològies, que identificam com a "Grius".

4.4. Secció Oriental

AQUÍ PER VISUALITZAR PRESENTACIÓ

    
     En aquest apartat podem fer un recorregut pels diferents llocs que ens trobam a la part Occidental del Palau de Cnossos, a la planta baixa. L'accés de la part Occidental, el trobam en un gran desnivell del terreny, passam per lo que se suposa que eren els "Obradors Artesanals" on es configuraven diferents estris, tant de culte, de decoració o d'ús qüotidià del Palau. Utilitzaven materials d'Ivori, Ceramica o Bronze.
   Del Pati Central accedim  a una Zona situada a la planta baixa, al Sud Occidental que anomenam " Shrine o lloc sagrat", en aquest espai és a on en les excavacions es varen trobar la majoria d'objectes, que podem considerar de culte de diversos materials, també es varen trobar una  gran quantitat d'objectes de fabricats en ceràmica.

5. ALTRES PALAUS

FONT: GOOGLE MAPS

En aquest apartat intentam establir similituds i diferències constructives i funcionals dels diferents palaus excavats a la illa de Creta.

El paral·lelisme que hi ha entre els diferents elements construïts denota en  certesa de que quan parlam de civilització Minoica, és fa referència a una cronologia concreta (2.000-1100 a.c.) i un lloc determinat Creta.
 Lluny d’aquest àmbit geogràfic i d’aquesta temporalitat no trobam singularitats específiques com les que hem estudiat, sense deixar de banda les possibles influències que hagin repercutit dins l’Egeu a les societats en que se varen interrelacionar. 

Per a més informació









6. CONCLUSIONS

Com a conclusió podríem dir que el Palau de Cnossos, com exemple de l’Arquitectura Civil de l’illa de Creta en època Minoica,(3.000 ane. – 1.100 ane.) és el resultat d’una maduració constructiva, que va lligada a la morfologia del terreny i a un creixement orgànic. En aquesta època se configuren una sèrie de construccions,  que se van desenvolupant per les necessitats del moment, dirigides per una societat pacífica i comerciant.

 Aquestes característiques socials  també són un reflex en la tipologia constructiva on no trobam recintes emmurallats, com també és desenvolupa una tipologia d’Art, més naturalista on la quotidianitat i sobre tot la figura del Brau com animal sagrat hi és present al igual que la fauna marina del Egeu. Característica poc comú a la majoria d’expressions plàstiques del època en civilitzacions coetànies.

En quan a la reconstrucció del Palau de Cnossos, per Sir Arthur Evans, cal recordar que és una reconstrucció amb estil, característica del època,  la qual cosa a dia d’avui seria impensable aquest tipus de reconstruccions on com a molt estaria  permès l’Anastilosi.

En definitiva el Palau del Rei Minos que tanta literatura ha generat al seu voltant, és un magnífic exemple de construcció que va influir a civilitzacions properes de la seva l’època i que encara és un enigma en les seves fonts escrites, que ens podrien desvetllar els secrets més profunds d’aquesta meravellosa civilització.

7. BIBLIOGRAFIA

- BARCENILLA ALEJANDRO, S.J; Grecia, Origen y Destino en torno a Homero, Salamanca, Perficit colegio San Estanislao, Imprimatur, 1964.

-BLANCO FREIJEIRO, A.; Arte griego, Madrid,  Artes gráficas y editoriales s. a., 1975.

-BIANCHI BANDINELI, R.; et al,  Historia y civilización de los griegos,  Barcelona, Icaria editorial s. a. , 1982.

- GISELA MA RICHTER;  El arte griego, Barcelona, Ediciones Destino, 1980.

-HAWKES, J.; El origen de los dioses, las maravillas de Creta y Micenas, Barcelona, Ed. Noguer s. a.,  1968.

- HUTCHINSON, R.W. ; La Creta prehistórica, Fondo de Cultura Economica, 1978, Mejico.

-LÓPEZ MELERO, R.; PLACIDO, D.; PRESEDO, F.; Historia Universal, Edad Antigua: Grecia y Oriente Próximo, Barcelona, Ed Vicens Vives s.a., 1998.

- MARTINEZ, C; LOPEZ, J; NIETO, C.; Historia del arte clásico en la antigüedad, Madrid, Ed. Universitaria Ramón Areces, 2010.

-MILAN, Mª.S.; El Palacio de Malia, Madrid, Publicat a la web: http://www.uam.es/departamentos/filoyletras/hantymed/palacio_malia/, 2009.

-MULLER, W.; VOGEL, G.; Atlas de Arquitectura 1, Madrid, Alianza Editorial, 1997.

-PENDLEBURY, JDS.; Introducción a la arqueologia de Creta, Mexico, Fondo de Cultua de Mexico, 1965.

-RICHTER, GISELA M.A.; El arte Griego, Barcelona, Ediciones Destino, 1980.