divendres, 14 d’octubre del 2011

PRESENTACIÓ


Aquest Blog forma part de les pràctiques de l’assignatura 20256 - Art Clàssic: Grècia i Roma , d’estudis de  Grau d’ Història de l’Art  de la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de les Illes Balears, tutoritzat per la nostra professora la doctora Isabel Escandell. La intenció és crear un treball acadèmic en totes les pautes que això implica i per tal de mostrar-lo en una plataforma virtual en format Blog.
            El tema escollit pel nostre grup de treball és l’arquitectura civil i concretament els palaus de la Creta Minoica.  Ens aventurarem a fer un recorregut per la civilització Minoica a través de la seva arquitectura palatina  intentant  esbrinar  la seva funció, en relació a una societat que va existir en el II mil·lenni  a. c. A la vegada farem referència a un dels seus primers descobridors, l’arqueòleg Sir Arthur John Evans, (1851 – 1941) aprofundint en les intervencions del Palau de Cnossos un dels grans referents d’aquesta societat, però sense deixar de banda els palaus de les ciutats de Malia, Festos o Zakro.
            Per tant vos volem agrair la vostra atenció per endavant i esperem que gaudiu d’aquest  Blog, tant com nosaltres de haver-lo creat.
             
web uib

1. INTRODUCCIÓ

     La illa de Creta durant tota la seva història ha passat per multitud d’esdeveniments que són el resultat del que és avui en dia. Se l’ha titllada de salvatge i indomable, degut a la seva configuració geogràfica.
     Creta ha estat escenari de guerres civils, en la Grècia Clàssic, niu de pirates en època Romana, fortalesa en contra dels Turcs pels Venecians i grans retractors del Nazisme en època Contemporània.
     Com tot gran emplaçament geogràfic ha tengut una època de major esplendor i en el cas de Creta l’hem de situar a l’Edat del Bronze, que segons els diferents investigadors trobam dues maneres de configurar la seva cronologia. Per una banda tenim els que la situen segons l'esquema següent, relacionat en la construcció dels palaus.





     En canvi uns altres investigadors utilitzen la cronologia que va estabir Sir Arthur Evans, que és la següent.




Per a més informació








2. ARTHUR EVANS I LA CRETA MINOICA 1.900 - 1.932


AQUÍ PER VEURE PRESENTACIÓ



   Es difícil resumir en unes quantes línees la gran dedicació de Sir Arthur Evans, a l’excavació i reconstrucció del Palau de Cnossos.
   Tots els homenatges que se li puguin retre són pocs, ja que se va convertir en una Odisea particular. Hi va dedicar Trenta dos anys de la seva existència a intentar desvetllar un dels grans misteris de la humanitat. 
   Fins a les hores la civilització Minoica era una peça del trencaclosques que no encaixava enlloc, era l'esgraó perdut del Egeu. A imitació de  Schliemann (gran descobridor de la cultura Micènica, s. XIX), Evans compra el turó on estava ubicat el Palau de Cnossos i comença a fer-hi feina. 
  A Evans li devem gran part de les aportacions del segle XX, ja que molts d’investigadors fonamenten les seves teories sobre les descobertes, realitzades pel nostre autor.




Per a més informació

3. ELS PALAUS DE LA CRETA MINOICA

Acrobat Heraclion Museum
Font: web University of Oklahoma
És important conèixer una mica  la societat que desenvolupa un determinat estil Arquitectònic. Tot en l’existència de la humanitat està íntimament relacionat, malgrat no coneguem en profunditat els motius d’aquesta connexió.




Sobre tot en Arquitectura, tot està lligat a una manera de fer i de viure d’una determinada ètnia, per tant si coneixem el “Modus Vivendi”, ens serà més fàcil de comprendre les estructures Arquitectòniques creades per la societat que les va fer veure la llum.
interpretació de jocs acrobàtics a partir de
pintures trobades al palau de Cnossos
Font: web University of Oklahoma



3.1 Estructura general

Entrada al Pati Central del Palau de Cnossos

Font: web University of Oklahoma


En aquest apartat tractarem els trets comuns estructurals que podem distingir a l’arquitectura Cretenca del II mil·lenni a.c. Les aportacions constructives pròpies d’aquesta societat, que durant un gran període de temps va esser un referent dins l’ Egeu.


Vista del Palau de Zakro

Font: web University of Oklahoma




3.1.1. Organització

Jaciment arqueològic de Hagia Triada

Font: web University of Oklahoma

El fet de que tota societat se sotmet al cicle vital de Naixement, Desenvolupament i Mort,  i que la desaparició va lligada al ressorgiment implica una sèrie de trets comuns que uneixen a la humanitat en la majoria dels referents culturals que podem estipular a la societat Occidental. Els grups socials mínimament desenvolupats requereixen de protocols, per estructurar i organitzar la convivència del clan que amb el temps esdevenen grans organismes amb una certa complexitat.
Aquest desenvolupament es veu reflectit en les arts, que en certa manera és una manera de deixar constància de la seva pervivència en el temps.

Per a més informació





3.1.2. Funcionalitat

Saló del Tron Palau de Cnossos

Font: Odissey Aventures in Arqueology


Podem observar que la organització arquitectònica comuna a la civilització Micènica obeeix a una clara estructuració funcional. Cada espai s’organitza segons la seva funció, malgrat aquest s’hagi anat desenvolupant al llarg de les seves fases constructives.




Per a més informació